Cogombre de mar

El regal estrella del meu tió va ser una cosa que no m’havia atrevit mai a comprar però que sempre havia volgut provar. En venen en botigues especialitzades, en botigues grans i luxoses com si de joies es tractés. Però tot i venir del mar com les perles o el corall, en aquest cas no estem parlant d’una joia, estem parlant d’una cosa de menjar…  si més no que teòricament es pot menjar; el cogombre de mar.

El meu regal

El meu regal

 

Tant en la cultura xinesa, japonesa com d’altres cultures orientals els cogombres de mar tenen una importància molt gran pels magnífics beneficis que es veu que aporta l’ingesta d’aquests equinoderms.  Ena la medicina tradicional xinesa serveix per tractar la majoria de les malalties relacionades amb la sang, ossos, cor, etc. Avui en dia, un dels principals usos és el tractament d’aquest complexe que tenen els homes xinesos de manca de virilitat, diuen que menjant molt d’aquests cogombres ajuda tractant el complexe no a nivell psicològic sinó a nivell físic…

 

Menjant el cogombre de mar

Menjant el cogombre de mar

Normalment es venen secs que utilitzen per cuinar o per posar en vins i medicines o bé crus envestats al vuit com el cas del meu. Exactament no en sé el preu, el què si que sé però és que una caixa de fusta amb uns quants d’aquests cogombres secs ben posats al centre por arribar a valer centenars d’euros…  L’invertebrat estava obert en canal i sense tripes, em van dir que es menjava tal qual, la textura era com d’una gelatina molt densa, i el gust realment estrany amb regust d’aigua de mar xinesa (tot i que no he testat mai l’aigua de mar xinès em puc imaginar el gust ). Vaig provar a veure si amb una mica de salsa de soja millorava, hi ho va fer, però de totes maneres va quedar lluny de ser el millor que he menjat mai, però no tant lluny per dir que era el pitjor…

 

 





Leave a Reply