Deixant enrere la uni que s’aterra

Avui ja fa més de 5 mesos d’aquell matí plujós de setembre en el qual un taxi em deixava davant d’una porta gran de ferro a les 6 del matí. Si no haguera estat pel cartell petit que hi havia en un pilar mai hauria dit que allò fora una universitat, però ho era, o ho havia estat. Recordo els primers passos a través d’aquella porta, entrant en un complex d’edificis aparentment abandonats, caminant sense saber on anar fins que una dona gran em va senyalar una porta a la meva esquerra.

Dormitori

Dormitori

Dins un petit mostrador; era la recepció dels dormitoris. L’habitació no estava del tot malament en comparació el què estava veient. No tenia lavabo, eren al final del passadís. No tenia dutxa, eren 4 pisos avall i eren unes grans dutxes comunes que posteriorment descobriria que sovint no hi havia aigua calenta, ni tant sols dins les hores establertes en les quals n’hi hauria d’haver.

El primer dia, el recordo un caos. Feina per la matricula, pels papers, etc. També recordo la impressió de l’edifici de classes; semblava d’una pel·lícula de por ambientada en els anys 40 en un antic orfenat…. Passadissos llargs, amples i alts, pintada de blanc com a mínim 15 anys enrere, bombetes penjant dels sostres sens làmpada, marques d’humitat, finestres que no tancaven, vidres trencats, el campus amb herbes més altes que jo, el què havia estat una bonica font era una muntanya de runa, edificis tancats i barrats…

Detall cantonada de la classe

Detall cantonada de la classe

Vaig decidir no escriure’n al blog i esperar a veure si li agafava “carinyo”… I així ho he fet. Tot i el “carinyo” no vol dir que sovint l’hagi maleït pel fred que hi he passat a classe, o per lo desagradables que són els lavabos… Però com sempre, el munt de gent que hi he conegut, les anècdotes viscudes, tot el què hi he après, etc. Fan que al final li hagi agafat aquest “carinyo”.

 

"Pixadero" de l'edifici de classes

“Pixadero” de l’edifici de classes

 

Lavabos de l'edifici de classes

Lavabos de l’edifici de classes

Posteriorment, vam descobrir que l’estat de la universitat tenia una raó de ser. Hem estat els últims estudiant d’estar-hi. Tots els estudiants xinesos de llengües estrangeres ja estaven a la nova facultat a les afores de la ciutat, i els estudiants estrangers hi aniran al març. Abandonant a aquest campus que anirà aterrat suposadament per fer cars blocs de pisos deguda a la proximitat al centre de la ciutat.

A la nova facultat i vàrem anar d’excursió a visitar-la. No te res a veure. Un campus immens, amb tots els serveis, pavelló d’espots, pistes d’atletisme, piscina, parcs, llacs, biblioteca de 5 pisos, els dormitoris són pisos de 3 habitacions dobles amb lavabo i sala d’estar, etc. En resum un mega-campus nou de trinca! El problema, està lluny del centre. Amb autobús és gairebé una 1 hora. Això sí, està prop del mar i dins el campus hi ha restaurants i botigues de tot tipus.

En fi, que jo a aquest nou campus ja no hi aniré, ja que pels que no ho sapigueu arribaré a Barcelona el 16 de gener, després de fer una escala d’una setmana a Hong Kong.

 





Leave a Reply